Galería de arte contemporáneo: pintura, escultura… C/ Antoni Maura 11, Pollença, Mallorca.

JAUME SALVADIEGO: «El Viejo y el Mar» (Homenatge)

DEL 22 DE MAYO AL 17 DE JUNIO DE 2021

Jaume Salvadiego, Galería Dionís Bennassar 2021.

Després de més de 30 anys de dedicació al disseny gràfic, Jaume Salvadiego es va llançar de cap a la pintura. Havia cursat estudis d’Arts aplicades i Oficis artístics a Barcelona, la seva ciutat natal. I, de fet, mai havia abandonat de tot la pràctica del dibuix. Però la seva decisió de canviar de rumb va ser radical i sobtada.

També sorprenent, ja que en molt poc temps començà a mostrar resultats contundents i variats. Sempre es va moure per afectes i la voluntat d’aprofundir en els temes escollits el va dur a treballar a partir de sèries gràfiques i variacions. Com els retrats urgents, en tinta negra damunt paper d’estrassa, dels habituals del bar Rita de Palma; els boxejadors de cromatisme estricte que transmeten una certa poètica del dolor i el fracàs; els músics de jazz, també amb un punt dramàtic, plasmats en aqüarel·les monocromes…

En molt poc temps va desenvolupar un llenguatge plàstic que aglutinava l’expressionisme del gest i la subtilesa de l’ofici, un llenguatge que permetia als materials amb què experimentava encetar noves vies. Jaume Salvadiego destilava signes orgànics, de marcada sensualitat, que miraven d’ajustar-se a les temàtiques estrictes que triava per afecció i apassionament.

Els animals marins –els pops molt especialment– varen protagonitzar gran part de la seva obra darrera. I l’atracció per aquesta vida submarina–de vegades plàcida, de vegades tenebrosa– el va portar a la pràctica japonesa del gyotaku. Aquesta tècnica d’estampació se serveix de la manipulació directa de l’animal, impregnant-lo literament amb tinta xinesa per aconseguir impressions d’un hiperrealisme fantasmal. Llobarros, pops, caproigs, les rajades, les sípies… deixen, així, la seva empremta sobre el paper mitjançant un ritual precís i delicat, que sovint compartia amb el alumnes dels seus tallers. Però de la mateixa manera que els gyotaku remeten directament a la matèria viva que pobla el món real, l’estranyesa alienígena que ens suggereixen les criatures marines va fer que en Jaume els vinculàs a l’obra desmesurada i fantàstica de l’escriptor H.P.Lovecraft o a la incerta teoria de la panespèrmia.

Jaume Salvadiego va ocupar la seva vida en una gran diversitat d’activitats. Ja hem dit que es va dedicar professionalment al disseny gràfic, però també exercí d’il·lustrador, fotògraf (la seva documentació dels rètols dels antics comerços de Palma fou una de les seves dèries), muralista, ensenyant de tallers d’estampació, coordinador i impulsor d’activitats culturals (va organitzar l’heterodox Rita espai d’art, per exemple)… La seva inquietud el va dur a explorar també fora de la seva zona de comfort, com la construcció d’objectes d’una poètica decadent que es recolzaven en la poesia visionària d’Andreu Vidal (fou també responsable del disseny expositiu de “Restar per sempre en la cosa mirada”, mostra dedicada al poeta) o sèries de collages a partir d’imatges trobades.

El paper decisiu que va ocupar com a catalitzador d’energies dispars i agitador cultural, ha fet que la seva desaparició s’hagi notat d’una forma sagnant als ambients al marge de l’oficialitat, els que ell mateix freqüentava. És extremadament difícil condensar en una sola persona la disposició i la curiositat d’en Jaume, la seva bonhomia en relacionar-se amb gent de tota procedència, la seva capacitat d’anar per feines, la seva ductilitat i respecte cap als projectes aliens. Per no parlar de la seva cordialitat, sense pretensions ni doblecs, que no utilitzà mai per amagar el seu desgrat per tota fòrmula d’hipocresia social i manipulació política.

Si repassam el seu periple expositiu podrem constatar com d’heterodoxe i mancat de prejudicis va ser el seu recorregut: va realitzar mostres al JM Casas taller d’art, al Cel Obert i a l’ Andi Cap de Barcelona; a San Lorenzo de El Escorial; a Mallorca, al Centre de Cultura de Sa Nostra, al Bar Rita, la llibreria Agapea, l’Espai Xocolat, al Taller d’Antònia Camia, Rata Corner, W.C. Gallery del bar sa Travessa, a Sa Pobla, a les sales d’exposició Mart Galeria de Felanitx i Alchemy Arte de Santanyí, a l’Esglèsia Vella de Ses Salines, a l’Hotel Son Borguny de Banyalbufar…

Algunes de les peces que aquí es mostren es varen realitzar durant el confinament pandèmic de l’any passat. Jaume Salvadiego sabia aprofitar la soledat però era eminentment una persona sociable. Res més oposat a ell que aquesta reclusió obligatòria. Morí el passat mes d’agost, just al mig d’aquests temps contradictoris, en un moment de plenitud d’idees i projectes. Els que el vàrem conèixer el trobam a faltar amb més freqü.ncia de la prudent. Enyorarem per sempre la seva finíssima ironia.

Anònim.

Jaume Salvadiego Bonet

Barcelona 1956

Mallorquí desde 1982

 

Estudis a Arts aplicades i Oficis artístics, Barcelona.

Treball de dissenyador gràfic i il·lustrador a diferents estudis i agències de Barcelona i Mallorca.

Exposicions a Barcelona, JM Casas taller d’art, Cel Obert, Andi Cap.

Madrid: San Lorenzo de El Escorial

Mallorca: Sa Nostra Centre de Cultura,

Rita Espai d’Art,

Agapea,

Espai Xocolat,

Taller d’Antònia Camia,

Rata Corner,

W.C. Gallery,

Sa Pobla, Festival de Jazz,

Mart Galeria (Felanitx),

Esglèsia Vella de Ses Salines,

Alchemy Arte (Santanyí),

Hotel Son Borguny (Banyalbufar).